A peu de carrer

Autor/a: Arnau Funes

Càrrec de l'autor dins d'ICV: President del grup d'ICV-EUiA-EPM a la Diputació de Barcelona

Crec que no dic res novedós si afirmo que fins ara la construcció de l'actual estructura educativa a Catalunya és fruit d'un titànic esforç de consens entre les organitzacions socials, els agents econòmics, els partits polítics i les administracions públiques de tots els nivells.
Moltes postures i visions entorn l'educació es van adaptar, congelar o superar per poder construir des del consens elements estratègics de país com el Pacte Nacional per a l'Educació i bona part de Llei d'Educació de Catalunya. En aquest exercici de "cessió" per construir un consens de mínims on hi tinguessin cabuda CiU o l'Escola Privada, la majoria parlamentària va aparcar plantejaments tant de la coalició ICV-EUiA-EPM com del món local.
Ara, des d'aquesta voluntat de comú denominador, vàrem concretar al Pacte Nacional per a l'Educació objectius tant estratègics per la millora de l'Educació com l'acostament de les decisions al territori i als ciutadans i ciutadanes, impulsant la descentralització i la corresponsabilització dels ajuntaments, d'acord amb els principis de subsidiarietat i autonomia municipal.
Abans, el Parlament de Catalunya havia aprovat la Llei 5/2004 que arran d'una iniciativa legislativa popular creava 30.000 noves places de Llars d'infants/Escola Bressol de titularitat pública. Aquesta llei tenia la intenció de fer un primer pas cap a una oferta pública ajustada a la demanda real i reforçar la idea que l'educació en la petita infància, entre el naixement i els 3 anys era clau pel bon desenvolupament de les persones.
Posteriorment el Departament, llavors d'Educació, va elaborar el Mapa de 0-3, tenint en compte la complexitat i les característiques de cada municipi, i va establir les fórmules de finançament per als ajuntaments per tal de facilitar la creació i el manteniment de les places previstes a la Llei. Això va permetre que a moltes comarques de Catalunya s'incrementés de forma exponencial l'oferta de places d'Escola Bressol. El 50% de les places d'EBM de la província de BCN entre 2004 i 2009.
Avui una plaça d'Escola Bressol costa uns 5400€ de mitjana a l'any. Cost que es cobreix de manera similar entre les famílies, l'Ajuntament i el Departament d'Ensenyament de la Generalitat que posava 1.800€ plaça/any.
Malauradament, tot i les Lleis, el Mapa, els Decrets, els Pactes Nacionals i demés, el Departament d'Ensenyament ha decidit "retirar-se" de l'educació de la petita infància i deixar-la en mans de les famílies, el sector privat i els Ajuntaments que hi vulguin apostar.
No es pot entendre d'altra manera quan el curs passat 2010-2011 es va situar l'aportació autonòmica en 1.600€, i quan hores d'ara la Generalitat no s'ha compromès a anar més enllà dels 1.300€ per plaça el curs actual 2011/12 i de 1.000€ per plaça pel curs 2012/13 que ara comença la preinscripció. Decisió a la que cal afegir que no hi haurà convocatòria de beques d'escolaritat 0-3 per l'actual curs.
Molt ens temem que la davallada final serà del 45% en tres cursos (de 1.800 a 1.000€). El Departament insisteix en que la xifra no és la definitiva allargant així la incertesa i es torna a escudar en Madrid per dir que quan s'aprovin els pressupostos de l'Estat ens concretaran. Això si, mentrestant la Consellera fa d'alumna avantatjada de les polítiques de retallades en el dret a l'educació i d'impuls a la privatització de l'educació que el ministre Wert proposa.

En resum, que falten diners per les Escoles Bressol Municipals i algú els ha de posar. Ara cal veure qui i com. Les nostres propostes haurien d'anar per:
1. Seguir reclamant els 1800€ per plaça a la Generalitat i considerar políticament el descens del finançament de la Generalitat com un deute i una deslleialtat amb els Ajuntaments.
2. Ajustar al màxim, sense perdre qualitat educativa ni drets laborals, el cost de les Escoles Bressol Municipals. Estudiant de nou, si cal, elements com els horaris d'obertura o l'aprofitament de cuines.
3. Impulsar la Tarifació Social en les quotes i/o incrementar els marges d'accés a Bonificació, Beques o Reduccions de quota perquè el màxim de famílies s'hi puguin acollir.
4. Finalment, després d'ajustar el cost no queda altra mesura que repartir entre famílies i Ajuntament el diferencial negatiu que "la retirada" d'aportacions de la Generalitat hagi generat. No s'ha de fer a parts iguals, cal evitar que la quota resultant per les famílies faci inaccessible el servei. Recordo que avui són pocs els municipis en que la quota d'Educació+Menjador en una escola bressol està per sota dels 250€, per això alguns Ajuntaments tenen marge d'altres no.
En qualsevol cas, gràcies a la Generalitat, de nou les famílies i els Ajuntaments que apostem per l'educació des de la petita infància tindrem menys recursos, tindrem menys renda disponible pel dia dia, serem més pobres.