A peu de carrer

Autor/a: Ramon Camats i Guàrdia

Mitjans on s'ha publicat l'article: Bon Dia

La coherència és una virtut, reconeguda socialment arreu. És important per als individus i també per als col·lectius organitzats. Una persona coherent, per bé que puguem discrepar de les seves idees i eventualment de la seva conducta, ens mereix respecte perquè si més no, no enganya ningú: fa el que diu i diu el que fa.

Tothom, individus i col·lectius, cau sovint en contradiccions. De vegades passa perquè hom és incapaç de viure o d'actuar a l'alçada de les pròpies idees o perquè, senzillament, es troba amb dificultats per a dur-les a la pràctica. I tanmateix, almenys en el darrer cas, ningú no s'atreviria a aixecar el dit acusador sempre que l'individu fes, alhora, l'esforç de dur a la pràctica allò que diu que pensa.

L'ajuntament de Lleida té una petita xarxa de carril bici des de l'any 1996, quan va començar a construir-se de resultes del pacte de govern entre ICV i el PSC, els líders dels quals, aleshores, eren respectivament Francesc Pané i Antoni Siurana. Aquesta xarxa a penes ha crescut en els darrers anys, les incorporacions que ha rebut consisteixen en bocins dispersos aquí i allà, en algunes de les noves avingudes i carrers. Es troba en mal estat de conservació en força indrets i la majoria de trams estan desprotegits. I tanmateix, hi ha força persones que usen aquest mitjà de transport tan sostenible en els seus desplaçaments habituals. De fet, el darrer estudi sobre mobilitat en bicicleta, realitzat l'any 2007 per Ole Thorson (conegut especialista en mobilitat sostenible), certifica que són més de dues mil les persones que van a treballar o a estudiar amb bicicleta. I no és tot, de les entrevistes de l'estudi es desprèn que la majoria de persones tenen la bicicleta en molt bona opinió, i que en farien ús si la xarxa de carrils-bici fos més contínua i funcional, estigués més protegida i fos més segura, tingués més aparcaments i es pacifiqués el trànsit de vehicles a motor per la ciutat. Tot plegat configura un escenari prometedor: estem en una ciutat mediterrània, de clima temperat, que té unes mides contingudes i un percentatge considerable de la població que faria una aposta per la mobilitat sostenible només que es donessin les circumstàncies adequades.

Lleida pertany a l'associació espanyola Ciudades por la bicicleta des del 13 de març de 2009, cosa que ens compromet a impulsar iniciatives per a fer que el desplaçament en bicicleta sigui més segur, potenciar-ne l'ús com a vehicle silenciós, net, assequible i sostenible, a desenvolupar estratègies perquè el seu ús sigui més atractiu i segur i, finalment, a planejar urbanísticament la ciutat perquè incorpori una xarxa ciclista en condicions. Encara més, els propers 14-17 d'abril la Llotja acollirà el III Congrés d'aquesta associació, que estarà dedicat a les infraestructures de la bicicleta i a la legislació en relació al seu ús. Aparentment, es donen totes les condicions perquè el govern socialista de la Paeria pugui desplegar una política decidida en pro de l'ús de la bicicleta, amb tot el que això implica.  

La realitat, però, és una altra. Al ple municipal de març, una moció del grup d'ICV, recolzada per tots els grups de l'oposició, va ser rebutjada per la majoria absoluta del govern. S'hi demanava, entre altres coses, que es procedís al correcte manteniment de la xarxa de carril-bici existent, que es creés una unitat voluntària incentivada de la Guàrdia Urbana, com a policia de proximitat, que es desplacés en bicicleta a fi de donar exemple i manifestar l'aposta per la mobilitat sostenible que fa l'ajuntament. Finalment es demanava que s'afavorís, amb idèntic objectiu, un Pla de Mobilitat Escolar que inclogués camins escolars per tal que els estudiants més joves poguessin anar a escoles i instituts amb seguretat.

Temo, i crec no equivocar-me, que més enllà de la nul·la voluntat de diàleg manifestada per aquest govern que gaudeix impunement de majoria absoluta, no hi ha tampoc cap mena d'interès per la mobilitat sostenible ni per la bicicleta i els seus usuaris. Acollirem el III Congrés de la Bicicleta, quedarem bé de portes enfora, sentirem pronunciar paraules molt lluïdes, però no veurem fer res al govern per estar a l'alçada d'aquestes mateixes paraules. Un cop més, vendran fum, fum de color verd si voleu, però fum i res més que fum.

Ramon Camats i Guàrdia

Regidor-Portaveu d'ICV-EUiA a la Paeria.